SOBRE EL PROCÉS DE FAMILIARITZACIÓ

Posem fi al primer mes del curs. Aquest trimestre ens trobem en ple procés de familiarització, un temps en el qual els infants i les famílies comencen a conèixer el nou espai que acompanyarà i acollirà amb molta cura als infants. Progressivament, s'aniran construint nous vincles i s'aniran enfortint els ja creats.

Tot aquest procés tan complex i delicat ha generat i genera un munt d'emocions, neguits i escenaris que necessiten un acompanyament i molta presència per part dels adults de referència. Així doncs, al llarg d'aquest primer mes, a la llar s'ha respirat molta nostàlgia però també ganes i il·lusió. Hem pogut observar com a poc a poc els infants han començat a situar-se en l'espai i en el temps, i han començat a connectar amb les persones que formen part de la llar. 

La familiarització l'entenem com a un procés i, per tant, encara que el mes de setembre hagi arribat a la seva fi, aquest procés d'acollida i de coneixença continua. Progressivament, els infants es van habituant i incorporant en el seu dia a dia tots els ritus, hàbits i rutines de la llar, teixint un clima de seguretat i confiança. A través d'aquests vincles segurs i asseguradors els infants es van obrint cap a noves descobertes, oportunitats i aprenentatges.

Entre tots plegats, anem fent de l'espai el nostre lloc, omplint-lo d'identitat i molta presència. No cal forçar res; tot es va donant i cultivant des de la paciència, la cura i el respecte. 

Aquest procés no és només dels infants. Les famílies sou una part indispensable i vital, i la vostra presència a l'aula és necessària, especialment durant els primers dies. Els infants necessiten partir del que és conegut per endinsar-se a explorar i conèixer nous espais, noves maneres de fer i noves persones. 

I tot això, com ho acompanyem?

• Contemplant la realitat familiar i de l'infant. Cada procés i cada realitat és única, per tant, cada infant i/o família necessitarà un temps i un ritme propis per sentir-se segurs i protegits. 

• Facilitant una progressió. Aquest procés d'acollida ha de ser progressiu i gradual. Cal observar a l'infant, i en funció del seu ritme i les seves necessitats, s'ha d'anar ampliant el temps de mica en mica, fins a dur a terme la jornada sencera.

• Anticipant a l'infant tant a l'inici com en la resta dels dies. Sense saturar-lo d'informació, però sense mentir.

• Creant i mantenint rituals que ens ajuden a dur a terme transicions o canvis durant el dia. La repetició els fa sentir segurs.

• Acomiadant-nos sempre. Cal que l'adult de referència s'acomiadi de l'infant quan marxi, així l'infant pot iniciar el seu procés de dol amb més facilitat. Aprofitar un moment en què es troben distrets per marxar, pot fer-los sentir insegurs i enganyats.

• Procurant no dur a terme molts de canvis seguits en un termini curt de temps.

• Acollint i validant el que senten i experimenten, des de l'escolta, la cura i el respecte.